La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) prendrà aquest dimarts en consideració la denúncia presentada per Mans Netes contra els 33 jutges catalans que van signar un manifest a favor del dret a decidir de Catalunya.

La Comissió, formada pels cinc vocals amb dedicació permanent juntament amb el president Carlos Lesmes, contempla en la seva ordre del dia analitzar la denúncia formulada divendres passat pel sindicat, que entenia que els magistrats catalans han pogut incórrer en una falta molt greu per no acatar el mandat de la Constitució.Mans Netes considera que la declaració que van subscriure no entra dins del dret a la llibertat d’expressió i de manifestació: «Tots els càrrecs públics, i amb molt més motivo els components del Poder Judicial, estan obligats a acatar la Constitució. I aquest manifest suposa, atacar, infringir l’ordenament jurídic i per descomptat, la seva màxima llei, que és la Constitució», destaca.

Al seu entendre, la societat té motius per estar «profundament alarmada» davant el fet que els qui estan cridats a ser els màxims garants de la legalitat vigent i de l’Estat de Dret tinguin un comportament no ja reprovable, sinó que constitueix una falta administrativa molt greu a la llum de l’article 417 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

ELS JUTGES VAN ACTUAR AMB «CLARA INTENCIONALITAT»

Aquest precepte castiga el «incompliment conscient del deure fidelitat a la Constitució, quan així s’apreciés en sentència ferma». Referent a això, el sindicat posa en relleu la «clara intencionalitat» amb la qual van actuar els magistrats en pretendre lliurar-ho al Parlament.

Si les diligències practicades donen lloc a possibles delictes d’incitació a la sedició o desobediència a les resolucions judicials, Mans Netes demana que es posi en coneixement del tribunal competent i del Ministeri Fiscal.

Els magistrats signataris defensen en el seu manifest que la consulta d’autodeterminació que defensa el Govern autonòmic perquè els catalans exerceixin el seu ‘dret a decidir’ cap perfectament en l’actual marc de la Constitució.

«La negació del ‘dret a decidir’ solament pot entendre’s per un criteri estrictament ideològic i polític de negar la realitat nacional de Catalunya», resa el text subscrit, entre uns altres, pel jutge Josep Maria Pijuan, que va instruir fins a desembre el ‘cas Palau’.

catalunyapress