L’Ajuntament adquireix vuit cases del nucli antic de Sant Andreu, i impulsa amb el veïnat un model pioner de masoveria urbana mixta

Es tracta d’una nova operació municipal inèdita on s’exerceix el dret de tanteig i retracte com a eina contra l’expulsió de veïns i veïnes.

Les cases passen a formar part i a ampliar el parc públic d’habitatge de lloguer de la ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona ha adquirit les vuit cases de planta baixa i pis del carrer Pons i Gallarza del barri de Sant Andreu, exercint el dret a tanteig, d’acord amb el que preveu la MPGM que declara la ciutat de Barcelona àrea de tanteig i retracte.

Les cases del carrer Pons i Gallarza, situades entre els números 105 al 117, i també a la cantonada amb el carrer Renart 51, formen un conjunt edificat situat al nucli antic del barri de Sant Andreu, qualificat urbanísticament com a “Zona de conservació de l’estructura urbana edificatòria”. Les vuit cases sumen un total de 551 m2, de manera que la mitjana de superfície de cadascuna d’elles és d’uns 70 m2. Són cases de planta baixa més un pis, amb dues habitacions i amb un pati al darrere la majoria d’elles.

Set de les cases són actualment l’habitatge habitual de set famílies que hi viuen en lloguer, mentre que la vuitena actualment s’utilitza com a local, i també està llogat. L’Ajuntament ha adquirit tots vuit edificis a la societat Vermonta SL, per un preu total de 745.000 euros. Al preu d’adquisició dels edificis caldrà afegir els costos de les obres de conservació que caldrà fer per adaptar les condicions dels habitatges als requeriments d’habitabilitat que s’exigeixen al parc públic, unes obres que es calcula tindran un cost aproximat de 290.000 euros.

Amb aquesta adquisició l’Ajuntament dóna resposta a la reivindicació de les veïnes i dels veïns del barri, que fa més de dos anys, quan es van assabentar de l’adquisició de les cases per un fons inversor, van aixecar la veu d’alarma pel perill que suposava d’expulsió de les famílies que hi viuen i per protegir el nucli antic de Sant Andreu d’un nou episodi d’especulació. Així doncs, aquesta actuació contribueix a vèncer un procés de gentrificació, ja que garanteix que aquestes famílies podran romandre als seus habitatges, que passaran a tenir un destí públic i social.

Es tracta d’una actuació que compleix amb diversos objectius del Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016-2025:
– Incrementar el patrimoni municipal de sòl i d’habitatge.
– Facilitar la conservació i la rehabilitació d’edificis, especialment en àmbits on es donen condicions de vulnerabilitat econòmica i social.
– Evitar l’expulsió d’ocupants, donada la importància i l’elevada incidència dels processos de gentrificació en molts àmbits de la ciutat.
– Fer front a processos especulatius que encareixin i que dificultin l’accés dels ciutadans i les ciutadanes a l’habitatge.

Per altra banda, el preu de compra sumat a la despesa que caldrà fer per realitzar les obres de conservació a les cases estan sensiblement per sota dels preus actuals de mercat d’habitatges d’aquestes característiques. Això significa que aquesta operació de tanteig s’ajusta perfectament als criteris econòmics i els requisits normatius que estableix la MPGM per la declaració de l’àrea de tanteig i retracte de la ciutat de Barcelona. Alhora esdevé una operació de gran interès per complir amb l’objectiu general de defensa del dret a un habitatge digne, pilar sobre el qual s’aixequen les polítiques d’habitatge que impulsa l’Ajuntament de Barcelona.

Fórmula híbrida i pionera de masoveria urbana i lloguer

Amb aquesta compra, l’Ajuntament de Barcelona vol introduir un element innovador en el terreny dels contractes d’arrendament que gestiona a la ciutat. Amb les cases de Pons i Gallarza, a on ja hi ha famílies llogateres vivint-hi, l’Ajuntament a través de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB), assajarà una fórmula híbrida de lloguer assequible i masoveria urbana, una figura que està prevista a la Llei 18/2007 de 28 de desembre del dret a l’habitatge, i que amb aquesta iniciativa l’Ajuntament podrà desplegar. La masoveria, igual que el cooperativisme, tenen una llarga tradició a Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona creu que són models de tinència i accés a l’habitatge que cal recuperar, sobretot en època de crisis.

Aquest és el primer projecte de masoveria urbana mixta al parc públic de l’Ajuntament de Barcelona i el Govern municipal espera que tingui un llarg recorregut i que es reprodueixi no només en l’àmbit públic, sinó també en l’àmbit privat. El Govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona anima doncs els privats a oferir la possibilitat de la masoveria a les seves llogateres i llogaters, és a dir deixar de cobrar lloguers a canvi de fer reformes als habitatges, com una fórmula nova en una època que es preveu especialment dura i en la qual poden sorgir dificultats per a uns i altres, per pagar lloguers o per afrontar obres.

Aquesta fórmula híbrida innovadora que introduirà l’IMHAB es vehicularà a través d’un nou sistema contractual en el qual es barrejarà per fases el lloguer i la masoveria urbana, amb una renda que subsistirà però que serà variable.

En una primera fase, l’IMHAB executarà part de les obres de conservació a les finques, les que són comunes a totes les cases i que s’han de realitzar de forma conjunta, entre les quals es troba la impermeabilització i l’aïllament tèrmic de la coberta. Durant aquesta fase es mantindrà el règim de lloguer normal i preexistent.

En una segona fase, les unitats familiars arrendatàries assumiran les funcions de masoveres i executaran les obres a l’interior de les seves cases. Durant aquesta fase, la renda serà mínima atès que la realització de les obres suposarà el pagament en espècie de l’ocupació legal de l’immoble.

En una tercera fase, un cop realitzades les obres interiors, les famílies llogateres recuperarien les condicions de lloguer assequible de parc públic.

Un total de 757 habitatges adquirits per ampliar el parc públic de lloguer

Una de les línies d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per anar ampliant el parc públic de lloguer ha estat en els darrers anys l’adquisició d’edificis i d’habitatges. En els darrers anys, d’ençà que es va posar en marxa el Pla pel dret a l’habitatge a la ciutat, l’Ajuntament ha comprat 23 blocs sencers de pisos que sumen un total de 414 habitatges. A més a més, també ha adquirit per la via de la compra directa o bé a través de la cessió de l’ús de fruit, un total de 335 habitatges distribuïts arreu de la ciutat en propietats horitzontals. Sumant-hi les 8 cases del nucli antic de Sant Andreu comprades aquesta setmana, la suma total d’habitatges adquirits des de la posada en marxa del Pla pel dret a l’habitatge municipal és de 757 habitatges.

barcelona.cat

About ELCOMUNISTA.NET (71605 Articles)
Síguenos en Twitter @elcomunistanet Síguenos en Facebook grupo: el comunista prensa roja mundo hispano Nuestro e mail: elcomunistaprensa@yahoo.com
A %d blogueros les gusta esto: